Noticies

11 Març 2020
Corall blanc a profunditats inèdites de 1100 metres; comunitats bentòniques molt denses, ben estructurades i amb diferències notables entre elles; colònies de corall de grans dimensions, centenàries i, fins i tot, mil·lenàries. Aquestes són algunes de les troballes realitzades en el canyó submarí de Blanes, en el marc del projecte ABRIC, dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, i que està liderat pel geòleg marí del CSIC Pere Puig.   Un descobriment asombrós El canyó de Blanes, la capçalera del qual es troba a uns 5 km de la costa, és com una vall en el fons marí, d'uns 60 quilòmetres de llarg i mig quilòmetre d'ample, amb parets verticals i desplomades, qu...
28 Gener 2020
César R. Ranero i Valentí Sallarés, investigadors de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona, són els guardonats en la categoria de Ciències Ambientals i de la Terra. El guardó el reben com a reconeixement al seu desenvolupament d'un nou model conceptual que explica característiques clau dels grans terratrèmols i tsunamis. El model permet predir el comportament dels grans terratrèmols en funció i la profunditat i estimar el seu potencial per generar tsunamis amb una precisió sense precedents. De fet, bona part dels tsunamis anormalment grans que han ocorregut en la història, incloent el de 2011 al Japó, es poden explicar per primera vegada de forma natural aplicant el model, tal com van mostrar els investigadors en ...
28 Novembre 2019
Un estudi, realitzat per dos investigadors de l'Institut de Ciències de la Mar del CSIC i publicat avui a Nature, permet predir el comportament dels grans terratrèmols en funció de la profunditat i estimar el seu potencial per generar tsunamis de forma més precisa que qualsevol mètode actual. Explica per què alguns moviments sísmics moderats han generat tsunamis extraordinàriament grans i resol paradoxes i inconsistències de models anteriors.   Comprendre com es produeixen els terratrèmols és una de les principals qüestions obertes en el camp de la sismologia. Dècades d'investigació no han estat suficients per establir un model que permeti predir el seu comportament ni que expliqui la variació sistemàtica de les...
21 Novembre 2019
El projecte INSIGHT, liderat per els investigadors de l’ICM-CSIC, ha cartografiat amb un detall sense precedents les estructures geològiques del Golf de Cadis. Els resultats permeten mitigar el risc i reduir la vulnerabilitat del territori enfront de sismes i tsunamis.   Els riscos geològics, com els terratrèmols i les esllavissades submarines, representen un risc per a la societat, ja que poden generar tsunamis que poden afectar la línia de costa, així com les infraestructures marines i, fins i tot, l’economia del planeta, com ja s’ha vist en recents episodis, com el del tsunami de 2011 a Tohoku-Oki (Japó). El projecte de recerca INSIGTH, coordinat des de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, té com a objectiu principal la caracterització...
02 Setembre 2019
Un equip internacional liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) demostra el creixement d'una falla recent al mar d'Alborán, anomenada falla d'Al-Idrissi, font del terratrèmol de magnitud 6.4 en l'escala Richter que va afectar les zones de Melilla i el sud de la península ibèrica al gener de 2016. L'estudi, publicat a Nature Communications, mostra la generació i el creixement d'una falla activa. El mar d'Alborán és una conca jove situada entre les plaques tectòniques d'Euràsia i d'Àfrica. El sistema de la falla d'Al-Idrissi, que creua la part central de la mar, es troba al límit de les dues plaques. És l'estructura tectònica activa més llarga de la regió, amb uns 100...
27 Agost 2019
Un estudi amb investigadors del CEAB i del ICM del CSIC revela que les esponges marines, el grup d’animals més antic del planeta, contribueix de manera important a un dels cicles biogeoquímics fonamentals de l’oceà: el cicle del silici. Fins ara es creia que els principals embornals de silícia tenien lloc mitjançant l’enterrament de les diatomees, però segons els nous resultats, publicats a la revista Nature Geosciences, els esquelets de les esponges marines també són importants embornals de silici a l’oceà global. “El silici és un dels elements químics més abundants de l’univers i, després de l’oxigen, el segon del nostre planeta. A l’oceà, forma part de sediments i roques, i, més imp...
07 Setembre 2018
Un equip científic ha descobert un arxipèlag volcànic, actualment submergit, sota les aigües del Mar d'Alborán, entre el Cap de Gata, a la costa espanyola, i el Cap de Tres Forcas (Melilla), en la costa africana. El treball està signat per Guillermo Booth-Rea, autor principal i investigador de l'Instituto Andaluz de Ciencias de la Tierra (IACT-CSIC-UDG); César Ranero, científic ICREA a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC); i Ingo Grevemeye, del centre GEOMAR de Kiel (Alemanya). Els resultats s'han publicat Scientific Reports.   Fa entre 10 i 6 milions d'anys El treball descriu l'estructura profunda d'una escorça d'arc volcànic, ara completament submergit, que en el passat va ser un arxipèlag i connectava ...
23 Juliol 2018
Un equip internacional de científics liderats per el CSIC, per l'Institut Andalús de Ciències de la Terra (centre mixt del CSIC i la Universitat de Granada) i amb participació del Institut de Ciències del Mar, ha identificat una nova falla al mar d'Alborán. La fractura produeix escassa deformació en el fons marí, tot i que sí "terratrèmols de magnituds relativament altes", com el de magnitud 6,3 en l'escala Richter que va afectar la ciutat de Melilla i diverses zones d'Andalusia el 25 de gener del 2016. Els resultats d'aquesta investigació, que apareixen publicats a la revista Tectonics, permeten establir potencials riscos geològics en el mar d'Alborán. El treball, que s'emmarca en la campanya INCRISIS de geo...
27 Abril 2018
La campanya INSIGHT-Leg1, emmarcada en el projecte INSIGHT, es proposa caracteritzar per primera vegada en ultra-alta resolució les grans falles actives i lliscaments submarins localitzats en la part externa del Golf de Cadiz, associats a grans terratrèmols històrics. El projecte INSIGHT, liderat per Roger Urgeles i Eulàlia Gràcia, investigadors del Departament de Geociències Marines de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), té com a objectiu principal descriure detalladament les falles i lliscaments submarins i avaluar el seu paper com a agents de risc geològic, amb la finalitat de reduir la vulnerabilitat el territori enfront de terratrèmols, lliscaments submarins i tsunamis associats. La campanya marxa en el buc oceanogràfic Sarmiento de Gamboa d...
09 Març 2018
Del 12 al 23 de març es durà a terme una campanya intensiva de mesures a la platja de Castelldefels per millorar el coneixement sobre la complexa dinàmica acoblada de les onades, els corrents, la sorra i la topografia submergida. Forma part d’un projecte de recerca que duen a terme investigadors de la UPC, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC) i del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB).   Les platges són una de les zones naturals més dinàmiques de la Terra i entendre els processos geofísics dominants té un gran interès tant des d'un punt de vista científic com sòcio-econòmic. Investigad...
12 Gener 2017
Un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar ha analitzat la contaminació per metalls pesants en els sedimentes propers a la costa situada entre la desembocadura del riu Besòs i la platja de la Barceloneta. La investigació, en la qual també s’han usat dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha permès evidenciar una disminució dràstica d’aquest tipus de contaminació durant la dècada dels anys noranta del segle passat. L’estudi, liderat pel professor d’investigació del ICM-CSIC Albert Palanques, ha estat publicat recentment a la revista Science of Total Environment. També són autors del treball els científics Laura López, Jorge Guillén i Pere Puig (ICM-CS...
28 Novembre 2016
Aquest darrer mes Springer International ha publicat el llibre "Atles of Bedforms in the Western Mediterranean", la primera recopilació d'imatges de les formes del fons marí que es poden trobar en l'actualitat en el Mediterrani occidental, el qual ha estat editat per Jorge Guillén and Albert Palanques investigadors de l'Institut de Ciències del Mar, i per investigadors del Instituto Español de Oceanografía (IEO) i de la Universitat de Roma. "L'objectiu del llibre és il·lustrar la diversitat de formes de fons al Mediterrani Occidental, incidint en  els processos associats. En ell, s'analitza la morfologia de les formes de fons submarines presents des del litoral fins als ambients d'aigües profundes, que han estat cartografiades gr&ag...
10 Octubre 2016
L’any 2012, en el marc d’un conveni de col·laboració en recerca amb l’empresa REPSOL, membres del grup Barcelona Center for Subsurface Imaging (B-CSI), de l’Institut de Ciències del Mar, van començar una recerca al Marge Nord de Tunísia. Dins d’aquest projecte, i amb col.laboració de companys de la UTM-CSIC, l’any 2013 es varen realitzar dues campanyes marines a bord dels vaixells oceanogràfics Garcia del Cid del CSIC i Ángeles Alvariño de l’IEO. Les campanyes varen ser molt profitoses, i van permetre adquirir dades acústiques, sísmiques d’alta resolució, testimonis de sediment i dragues, i imatges i vídeos dels fons marins. Posteriorment, l’any 2015 es va portar a terme la campanya de camp a ...
14 Setembre 2016
Durant la nit del passat 25 de gener de 2016, un terratrèmol submarí de magnitud (Mw) 6.4 amb epicentre al sud de la Mar d'Alboran, va sacsejar el nord de la costa del Marroc, a 42 km d'Alhucemas, afectant seriosament la ciutat de Melilla així com nombroses localitats del sud de la Península Ibèrica. Aquest terratrèmol ha estat el més gran dels registrats al Mar d'Alboran. El sisme va estar precedit el dia 21 de gener per un terratrèmol de magnitud 5.1 a la mateixa zona epicentral, i va ser seguit per una sèrie de fortes rèpliques les localitzacions de les quals han anat migrant de zona amb el temps. Totes aquestes observacions en conjunt (premonitors, migració de les rèpliques, rèpliques llunyanes) semblen indicar que el terratr&egra...
14 Abril 2016
Situat al sud-oest de la conca mediterrània, la muntanya ha estat batejada amb el nom de Francesc Pagès, en memòria del científic de l'ICM, biòleg i gran expert en plàncton gelatinós i meduses. El mont Francesc Pagès va ser cartografiat en el marc de la campanya internacional SARAS, a bord del vaixell oceanogràfic Ramon Margalef, i apareix recollit en l'Atles de les Muntanyes Submarins de la Mediterrània i Estructures Similars que ha publicat recentment la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. L'homenatge es deu a la proposta de Gemma Ercilla, del Departament de Geociències Marines de l'ICM, "pel seu prestigi com a biòleg i per la seva qualitat humana, posada de manifest en les nostres nombroses converses ...
11 Març 2016
Un equip internacional liderat per la Universitat de Southampton (Regne Unit) i amb participació de César Ranero, investigador ICREA al Departament de Geociències Marines de l'ICM, ha descobert que les falles tectòniques controlen la quantitat d'aigua que entra a la Terra a diversos quilòmetres de profunditat. Els resultats, publicats a la revista Nature Geoscience, tenen implicacions a gran escala, ja que la reacció entre l'aigua marina (hidrosfera) i les roques (litosfera) a gran profunditat causa un intercanvi geoquímic que a més produeix energia i nutrients que poden ser usats per diversos ecosistemes anaeròbics. Els científics van dur a terme els experiments en el marge continental de l'oest de la península Ibèrica. Allà es v...
26 Novembre 2015
L’Institut de Ciències del Mar i la Confraria de pescadors de Palamós col·laboren en un estudi finançat per la Diputació de Girona per avaluar l’impacte de diferents models de portes d’arrossegament sobre el substrat sedimentari del fons marí. Pèrdua de sediments accelerada Els resultats d’un estudi recentment publicat per científics de l’ICM i de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), alerten que la pèrdua de sediments provocada pel pas dels arts d’arrossegament als vessants del canyó submarí de La Fonera (zona de pesca de la flota de gamba de Palamós) s’ha accentuat molt durant els darrers anys. L’estudi conclou, mitjançant l’anàlisi comparativa de testimonis de sedim...
07 Octubre 2015
L'1 d'abril de 2014, un terratrèmol a la zona de la ciutat d'Iquique va atènyer una magnitud de 8,1 i va provocar un tsunami. Malgrat la seva gravetat, els experts es van sorprendre que el sisme fos menor i menys destructiu de l’esperat i que afectés només a una limitada àrea. Geòlegs de l’ICM, del Helmholtz Centre for Ocean Research Kiel (GEOMAR) i de l'Institut Alemany de Geociències i Recursos Naturals han publicat a la revista Nature Communications una possible explicació de que aquest terratrèmol fos menor del que s'esperava. La raó de l'alta freqüència de terratrèmols a Xile es troba just al costat de la costa, on la placa oceànica de Nazca, una de les plaques tectòniques del Pacífic, s...
21 Setembre 2015
38 científics de 14 països de tot el món es van reunir la setmana passada a l'ICM per discutir temes al voltant de la investigació a l'Antàrtida i l'Oceà del Sud. El workshop estava organitzat pel Comitè Científic per a la Investigació a l'Antàrtida (SCAR, de les seves sigles en anglès), l'organisme internacional encarregat d'agrupar i coordinar els esforços logístics i científics al continent glaçat, que l'any 2002 va rebre el Premi Príncep d'Astúries a la Cooperació Internacional. La trobada va servir per estimular nous projectes de línies de recerca com les relacionades amb la dinàmica del gel marí i continental, la fertilització per micronutrients ...
30 Juny 2015
Científics de l'Institut de Ciències del Mar, conjuntament amb investigadors i tecnòlegs d'altres centres de recerca internacionals, han cartografiat algunes de les majors falles sismogèniques del Mar d'Alboran amb una resolució sense precedents. Ho han fet en la campanya recentment finalitzada SHAKE (acrònim del projecte del Plan Nacional de I+D+I “Searching tHe record of pAst earthquaKEs in south Iberia: Advanced technologies in marine paleosismology”), a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa i liderada per l'ICM-CSIC, en la qual s'han utilitzat sofisticats vehicles submarins d'última generació amb capacitat per treballar a grans profunditats (de 2000 a 3000 metres). La investigadora de l'ICM-CSIC, Eulàlia Gr&agra...
20 Maig 2015
Científics de l’ICM, juntament amb investigadors d’altres centres de recerca internacionals, estan embarcats aquest dies en el vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa que navega pel Mar d’Alboran amb vehicles submarins de darrera tecnologia i que poden treballar a grans profunditats (2000 a 3000 m de fondària). Es tracta de la campanya marina SHAKE, una expedició de 30 dies durant la qual es faran servir dos vehicles autònoms submarins (AUVs) i un vehicle operat remotament (ROV). Aquests vehicles permetran examinar in situ, i amb un detall sense precedents, les falles actives sismogèniques del Mar d’Alboran, les quals estan ben caracteritzades (p.e. geometria, cinemàtica, sismo-estratigrafia, potencial sísmic) gràcies a anteriors projectes de recerc...
20 Maig 2014
Un estudi liderat per científics de la Universitat Politècnica de Marche (Ancona, Italia) amb participació d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM, CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha conclòs que la pesca d'arrossegament intensiva provoca, a llarg termini, la desertització biològica dels ecosistemes sedimentaris dels fons marins profunds, minvant-ne el contingut en carboni orgànic i reduint-ne la biodiversitat. La pesca d’arrossegament és un dels mètodes extractius de recursos vius més utilitzats arreu del món, però, a la vegada, també és una de les principals causes de la degradació dels fons marins. Aquesta pràctica de pesca es remunta a la segona meit...