SLATE se centra a investigar els lliscaments submarins i els riscos geològics associats com a importants riscos naturals que amenacen les infraestructures marines i les regions costaneres d'Europa. Els lliscaments submarins poden ser molt més grans que qualsevol lliscament terrestre i poden produir tsunamis els efectes dels quals de llarg abast poden rivalitzar amb els produïts per terratrèmols-tsunamis i que amenacen les costes europees cada vegada més poblades. Fins i tot els petits lliscaments de terra poden danyar instal·lacions molt costoses i d'importància crítica per al fons marí. Per exemple, els oleoductes utilitzats per a la recuperació de petroli i gas o els cables de telecomunicacions que ara transporten més del 95% de les dades mundials. Els lliscaments submarins més grans i perillosos ocorren en gradients baixos de <2 ° que són gairebé sempre estables en terra. No obstant això, les diferències fonamentals entre la falla del pendent a la terra i el fons marí són encara poc conegudes i segueixen sent un gran desafiament.

La iniciativa BLUEMED ofereix un marc estratègic per treballar per un Mar Mediterrani sa, productiu i resistent, millor conegut i valorat. Està dissenyat per aprofitar tot el potencial dels sectors marins i marítims, estructurant la cooperació transnacional per crear noves ocupacions "blaves" i promoure i millorar el benestar social, la prosperitat sostenible i l'estatus ambiental de la regió.

El projecte FAUCES proposa abordar l'estudi dels factors de risc geològic, amb especial èmfasi en les inestabilitats sedimentàries, associat a tres capçaleres de canons submarins localitzats en els marges continentals mediterranis del sud d'Iberia. La hipòtesi de treball del projecte és que les capçaleres dels canons Almanzora-Alies-Garrucha en el marge continental de Palomares, i La Línia i Guadiaro en el marge de Alborán, suposen una amenaça, per la seva proximitat a la línia de costa juntament amb la seva localització succinta i configuració morfosedimentaria activa. Es tracta d’un projecte coordinat amb dos subprojectes, que involucra a 30 investigadors i que pretén reforçar un esquema ja consolidat de cooperació científica nacional i internacional que focalitzi els seus esforços en els riscos geològics marins. Els subprojectes 1 (coordinador) i 2 estan dissenyats per conjugar diferents perfils científics d'investigadors amb una dilatada experiència en disciplines aplicables a riscos geològics marins. Per a la consecució d'aquest projecte es planteja una aproximació pluridisciplinar, integrant dades geològiques i geotècnics de les tres àrees d'estudi mitjançant l'adquisició de diferents sèries de dades (acústics, sísmics, sedimentològics, geotòcnics i mesures in-situ). Aquesta aproximació s'organitza en tres objectius específics: 1) determinar la geomorfologia i evolució geològica durant el Quaternari de les capçaleres de canyons, així com els seus processos i factors de control; 2) analitzar l'estabilitat dels seus talusos mitjançant la caracterització sedimentària, geotècnica i modelització; i 3) l'establir els principals elements i processos geològics en les capçaleres de canyó que poden representar un risc en potència. FAUCES té el suport de diverses empreses i entitats: Telefónica Espanya, l'Agència Pública de Ports d'Andalusia, la Demarcació de Costes d'Andalusia Atlántico (MAGRAMA) i Lyra enginyeria. Cal destacar la col·laboració amb l'empresa IGEOTEST que permetrà a l'equip del projecte obtenir mesures in-situ (piezocono marí-CPTU) que representen un salt qualitatiu i d'innovació en l'aproximació a l'estudi dels riscos geològics marins.

The European Marine Observation and Data Network (EMODnet) consists of more than 160 organisations that together work on assembling, harmonising and making marine data, products and metadata more available to public and private users. This Data Ingestion portal facilitates additional data managers to ingest their marine datasets for further processing, publishing as open data and contributing to applications for society. The EMODnet members are national and regional marine and oceanographic data repositories and data management experts from Europe. They have arrangements and infrastructures in place at national, international and European level for providing long term stewardship and access to marine and oceanographic data as collected by research, monitoring and survey programmes from more than a thousand data originators from public, research and private sectors. The speed and the ease with which users can identify, locate, access, exchange and use data and information about the oceans and seas are the keys to the success of community marine research projects and to effective support of marine economic and marine management activities. The EMODnet Data Ingestion portal seeks to identify and to reach out to other potential providers in order to make their data sets also part of the total offer. It aims at streamlining the data ingestion process so that data holders from public and private sectors that are not yet connected to the existing marine data management infrastructures can easily release their data for safekeeping and subsequent distribution through EMODnet. This will enrich the total offer for all types of users and conform to the EMODnet motto 'collect data once and use it many times'.

Grans terratrèmols, esllavissaments submarins i els tsunamis que aquests poden originar representen riscos geològics que produeixen gran inquietud a la societat, ja que poden afectar les economies de diversos països i punir poblacions costaneres. Els exemples més coneguts d'aquest tipus d'esdeveniments són els terratrèmols de 2004 al nord de Sumatra i el de 2011 a Tohoku. No obstant això, terratrèmols de magnitud> 7.0 en zones de deformació tectònica relativament lenta, amb períodes de retorn llargs, com és la part externa del Golf de Cadis (Marge SO d'Iberia), també poden tenir un impacte significatiu. Un d'aquests casos és el terratrèmol de Lisboa de 1755, els esllavissaments submarins relacionats i el tsunami resultant. L'ocurrència de sismes i esllavissaments submarins, capaços de desencadenar tsunamis catastròfics implica que el Golf de Cadis és una de les zones amb un major risc geològic a Europa. La migració de fluids en el subsòl marí també ha estat àmpliament documentada al Golf de Cadis. Aquests fluids estan fortament relacionats amb el cicle sísmic i l'ocurrència d'esllavissades submarines. Actualment, però, no tenim una comprensió apropiada de les zones de ruptura ni de l'estat d'esforç de les falles i sediments en els quals es van originar aquests esdeveniments catastròfics. La gran profunditats d'aigua, la poca precisió en la localització de terratrèmols de magnitud moderada a elevada, la manca de comprensió de la hidrologia del subsòl marí i les poques datacions en les seqüències sedimentàries de la part externa del Golf de Cadis impedeixen una comprensió adequada de la ubicació i característiques de les ruptures dels terratrèmols i esllavissaments submarins. La nostra hipòtesi de treball és que aquesta comprensió només es pot adquirir mitjançant l'ús d'eines d'ultra-alta resolució (UAR) capaces de caracteritzar en 3D falles, esllavissaments submarins i estructures d'evacuació de fluids, en aigües profundes com les del Golf de Cadis. INSIGHT aborda aquest problema mitjançant l'ús de tècniques de UAR, que són l'estat-de-l'art, com la microbatimetría i els perfils del subsòl marí de UAR obtinguts des de vehicles submarins autònoms, dades sísmiques 3D, inspecció visual del fons marí mitjançant vehicles submarins robòtics i mostreig amb testimonis de gran longitud tipus Calypso. Els nostres objectius són 1) Cartografiar en detall les falles actives de major potencial sismogènic, 2) Determinar amb precisió els paràmetres sísmics d'aquestes falles, 3) Caracteritzar els esllavissaments submarins associats, 4) Avaluar la probabilitat d'activació recent d’esllavissaments submarins, 5) Determinar la presència de flux de fluids actiu i la seva relació amb els riscos geològics i, finalment, 6) Avaluar el potencial sismogènic i tsunamigènic de les principals estructures analitzades. A l’acabament del projecte, tindrem les eines, informació i coneixement necessaris per abordar millor els riscos geològics en aquesta àrea del SO d'Iberia, i una millor comprensió en termes de processos dels mecanismes que resulten en aquests riscos geològics.

La conca del Mediterrani ha afavorit el naixement i desenvolupament de grans civilitzacions gràcies als seus abundants recursos naturals i en l'actualitat es troba altament poblada. No obstant això, la regió Mediterrània també està sota amenaça de nombrosos riscos geològics (geo-riscos) que en el passat recent han arribat a destruir comunitats senceres. El projecte proposa una recerca bàsica sobre les interrelacions entre tectònica, magmatisme i dinàmica sedimentària, i com aquests processos influencien els geo-riscos, a la zona Mediterrània tectònicament més activa: la conca del Egeu.

La conca de l’Egeu ha estat seleccionada com a laboratori natural perquè és geodinàmicament molt activa, amb vulcanisme d'arc actiu i la sismicitat més alta del domini Mediterrani. Allí, els geo-riscos ocorren a un ràtio més alt, i possiblement es poden estudiar millor durant la durada limitada d'aquest projecte. La regió té fallament cortical actiu i vulcanisme i ha estat afectada per terratrèmols i tsunamis, documentats en el registre històric. Concretament, el sub-projecte 1 està enfocat a un estudi de més alta resolució i profunditat més succintes de la tectònica a escala cortical i la dinàmica sedimentària, incloent estructura i estil del fallament, activitat de llarg terme en sistemes de falles, taxa de lliscament, paleo-sismologia marina, i dinàmica sedimentària induïda sismicament.

Els resultats del projecte serviran com una base de dades per EMSO, la iniciativa de la UE per implementar observatoris permanents submarins dins de les aigües de l'EU per estudiar, entre altres temes, els geo-riscos submarins. Aquest Projecte Coordinat establirà l'enquadrament tectònic d'un àrea que EMSO té seleccionada com a prioritària pel monitoratge. El mar Hel·lènic i particularment l’Egeu a l'àrea que es pretén estudiar en aquest projecte, estan proposades per a la instal·lació de tres observatoris submarins (www.emso-eu.org/).

El projecte HADES proposa una recerca bàsica sobre les interrelacions entre tectònica, magmatisme i dinàmica sedimentària, i com aquests processos influencien els geo-riscos, a la zona Mediterrània tectònicament més activa: la conca de l’Egeu.

Més concretament el subprojecte 2, estudiarà l'estructura a gran escala i les propietats físiques de la litosfera que subdueix, la cunya mantèl·lic, la litosfera cavalcant i l'activitat sísmica a través de tot el sistema, per analitzar el seu paper en la distribució d'esforços, fusió mantèl·lica, vulcanisme d'arc i tectònica.

Per resoldre els objectius del projecte, es proposa l'adquisició de dades geofísiques i geològiques. Per estudiar els processos geològics actius i geo-riscos relacionats, es prendran una sèrie de dades multidisciplinàries incloent-hi sísmica de reflexió multicanal, sísmica de gran angle, perfilador de fons, batimetria de multi-feix, testimonis de sediment, dades electromagnètiques terrestres i marines, i s'instal•larà una xarxa per al registre de terratrèmols. Val la pena destacar que alguns dels mètodes que s’utilitzaran, com la magnetotelúrica marina no han estat fets servir en projectes liderats des d'Espanya amb anterioritat.

L'estudi de paleosismes és essencial en la valoració de la perillositat sísmica. La paleosismologia determina el potencial sísmic d'una falla en base a la interpretació del registre geològic. La seva força radica en que cobreix períodes molt més llargs que els catàlegs sísmics històrics o instrumentals. Els conceptes de la paleosismologia s'estan exportant al medi marí, ja que les costes són zones molt poblades i vulnerables, sovint amenaçades per terratrèmols i tsunamis generats per falles submarines.
La finalitat del projecte SHAKE és caracteritzar el potencial sísmic de falles del Sud d'Ibèria a terra (SP1, UB) i a mar (SP2, UTM-CSIC) amb màxima precisió possible, i amb especial èmfasi en l’obtenció d’índexs de lliscament (slip-rates). A la part marina, es proposa utilitzar una combinació de tècniques avançades en paleosismologia, integrant els resultats obtinguts prèviament.
Concretament es realitzarà a) Mesura sistemàtica dels desplaçaments verticals i horitzontals a partir de malles (pseudo-3D) de perfils sísmics d'alta resolució recentment adquirits en falles del Mar de Alboran i Golf de Cadis, la qual cosa permetrà obtenir els paràmetres sísmics de falles i els seus slip-rates acumulats, i b) Utilització d'un vehicle operat remotament, com el ROV Victor 6000, en àrees seleccionades de les falles per dur a terme una cartografia micro-batimètrica i foto-mosaic 3D (OTUS) dels escarpaments de falla, observacions de vídeo i mesures / mostres in situ. Aquestes dades permetran identificar ruptures del fons associades a terratrèmols recents, detecció d'esdeveniments sísmics concrets, reconèixer i datar paleosismes individuals i obtenir les components verticals i direccionals d'esdeveniments sísmics anteriors (p.e. salt cosísmic). Al llarg dels escarpaments de falles actives, podria ocórrer un escapament de fluids, de manera que en aquests casos es preveu realitzar una caracterització física i biològica dels hàbitats i ecosistemes associats.

Els resultats científics de SHAKE tindran impacte en la comunitat paleosísmica nacional i internacional. Les dades marines i terrestres s'analitzaran per separat i els nostres resultats contribuiran a obtenir models més realistes de perillositat sísmica i de tsunamis en el Sud d'Ibèria. A més, el projecte SHAKE representarà un avenç en introduir i adaptar un nombre significatiu de noves tècniques en paleosismologia, així com en la formació d'investigadors en aquestes tecnologies específiques.

El Mar de Weddell (MW) en la Antártida, tiene un papel muy importante en la regulación del clima global y a su vez, varios procesos marinos que en él ocurren están determinados por la variación climática. En el marco de esta estrecha relación, el MW presenta a lo largo de su costa diferentes reacciones al cambio climático que van desde cambios drásticos desarrollados en pocos días (e.g., colapso de plataformas de hielo en la Península Antártica) a cambios casi imperceptibles a lo largo de décadas (e.g., desprendimiento de témpanos desde la línea de costa en el sureste). Este gradiente de intensidad tiene efectos diferentes sobre el bentos local que representa una biomasa tan abudante y diversa como la de los arrecifes coralinos de latitudes tropicales.

El proyecto ECOWED propone estudiar el acoplamiento pelago-bentónico en el MW para conocer la forma en que el cambio climático actual, que tiene un ritmo sin precedente, afecta las comunidades bentónicas y como estas responden su presión. El amplio gradiente de cambios y la velocidad con que está ocurriendo demandan una acción científica rápida. ECOWED plantea dos expediciones, en los veranos australes de 2013 y 2014, a tres zonas diferentes del MW aparentemente afectadas con diferente intensidad por el cambio climático. De Oeste a Este, la zona de las plataformas de hielo Larsen A, B y C (una de las áreas más sensibles al cambio climático a nivel mundial), la de la depresión Filchner y Austasen (donde se han observado anomalías positivas de temperatura muy pequeñas). Este gradiente proporcionará una cobertura espacial muy completa y, por su difícil acceso, difícil de conseguir, lo que también representa una oportunidad única de poder trabajar en estas zonas dentro del marco del mismo proyecto .

Los principales objetivos del ECOWED son: 1. Analizar las relaciones entre cambio climático antropogénico (CCA), acoplamiento pelago-bentónico y ciclos biogeoquímicos, con base en las diferencias regionales del MW. 2. Analizar como el acoplamiento pelago-bentónico determina la estructura y composición de las comunidades bentónicas. 3. Analizar las reacciones del sistema bentónico dentro del MW a cambios ambientales en zonas con diferentes influencias del CCA. 4. Estudiar la biodiversidad de las comunidades bentónicas de las diferentes áreas del MW con especial interés en esponjas y cnidarios que tienen un papel estructural clave en las comunidades antárticas.

El projecte FORMED planteja caracteritzar les formes de fons de gran escala (> 1 m) del marge continental Mediterrani espanyol, basant-se en l'estudi de la seva morfologia i dels processos actuals implicats en la seva formació i evolució. A partir de la base de dades de batimetria multifeix, pertanyent a la Subsecretaría de Pesca i a altres institucions es farà una classificació dels tipus de formes de fons basada en les seves característiques morfomètriques. A la vegada, es proposa el monitoratge dels processos hidrodinàmics i del transport de sediments en la capa límit de fons en casos particulars.

En concret, es proposa estudiar els processos ona-corrent associats amb la formació de dunes en la zona costanera (delta de l'Ebre), d’ones internes potencialment relacionades amb "sediment waves" de prodelta (prodelta del Llobregat), del talús continental (Golf de València) i de corrents profundes contornitiques com un mecanisme possible per explicar la formació de "sediment waves" a la base del talús continental (al nord Menorca). L'anàlisi de la interacció entre formes de fons i forçament hidrodinàmic es complementarà amb l'aplicació de models de transport de sediments i de mecanismes de formació de formes de fons i amb assaigs en un canal hidràulic. Finalment, a les zones del delta de l'Ebre i el Cabo de Palos les formes de fons s’analitzaran com a hàbitats específics, caracteritzats per les seves comunitats i hàbitats bentònics. Addicionalment, es proposaran aplicacions per a la cartografia d'hàbitats per la integració de dades físiques, geològiques i biològiques com una eina útil en la gestió del medi marí.

En última instància, els resultats del projecte proporcionaran una visió regional de formes de fons del Mediterrani espanyol, així com una anàlisi detallada d'aquelles en què hi ha més incertesa sobre els processos relacionats amb la seva formació. Aquests resultats poden ser un canvi en la nostra percepció dels principals mecanismes de formació i ritmes d’evolució de les formes del fons. La utilització conjunta de l'excel·lent base de dades morfològiques existent i d’avançada instrumentació (trípode bentònic, cadenes de termistors, plataformes multiparamètriques, vehicles submergibles operats remotament (AUV, ROV), etc.) ofereixen l'oportunitat d'integrar dades de diferents fonts per a una millor comprensió dels processos relacionats amb el desenvolupament de formes de fons de gran escala.

La publicació d'un Atles d’aquestes formes de fons permetrà l'accés a la comunitat científica i la societat en general als coneixements existents sobre aquest tema.

El Proyecto MOWER, de carácter multi- e inter-disciplinar, tiene como objetivo principal identificar y estudiar los rasgos erosivos (terraza más canales) y depósitos sedimentarios asociados (contornitas arenosas) generados por la Masa de agua Mediterránea de Salida (Mediterranean Outflow Water, MOW) alrededor del talud medio de Iberia y su evolución Pliocena y Cuaternaria. Este objetivo implica directamente el estudio de los procesos longitudinales (contorníticos) asociados a la MOW y transversales (flujos turbidíticos, flujos de derrubios, etc.) en la estructuración y evolución del margen de Iberia. El proyecto está directamente relacionado con la reciente expedición denominada IODP Expedition 339 (Noviembre 2011 a Enero 2012) del Programa Integrado de Perforación Oceánica (Integrated Ocean Drilling Program – IODP).

El análisis y estudio de datos obtenidos en la Expedición IODP-339, junto a nuevos datos de dos áreas del talud continental de los márgenes alrededor de Iberia (Golfo de Cádiz y oeste de Portugal) en contextos geológicos diferentes pero relacionados regionalmente y de datos previos obtenidos en el marco de proyectos anteriores o bien cedidos por diversas empresas, permitirá un nuevo conocimiento de la evolución de nuestros márgenes continentales con importantes implicaciones conceptuales y aplicadas. Los objetivos concretos son: 1) Caracterizar la influencia y control a gran escala del margen continental previo y durante al desarrollo de los rasgos erosivos y depósitos contorníticos arenosos asociados; 2) Establecer la evolución de los rasgos erosivos y depósitos contorníticos arenosos asociados a escala Plioceno y Cuaternario abordando especialmente los aspectos sedimentológicos y los riesgos geológicos deducidos de dicha evolución; y 3) Determinar los procesos sedimentarios, oceanográficos y paleoceanográficos más recientes.

El proyecto MOWER contempla por primera vez de manera específica una línea de investigación muy innovadora con objetivos científicos en relación con los rasgos erosivos y depósitos contorníticos arenosos asociados muy poco conocidos hasta la actualidad, y sus resultados tendrán importantes implicaciones científicas asociadas a procesos submarinos activos, estratigráficos, sedimentológicos, paleoceanográficos, paleoclimatológicos, en riesgos geológicos, e implicaciones económicas por su relación directa con posibles yacimientos minerales y energéticos. La estrecha colaboración con diversas empresas no sólo respalda la aplicabilidad del proyecto sino que asegura la transferencia de los resultados esperables.

El projecte MONTERA planteja un estudi geològic integral i sistemàtic d'un conjunt de muntanyes submarines presents als margenes continentals del sud d'Iberia (tant al Mar d’Alborán, com al Golf de Cadis), caracteritzats per tenir diferent origen (volcànic, diapìric i/o estructural).

L'objectiu és conèixer els processos i mecanismes que generen la formació d'aquestes muntanyes submarines, i els que afecten a la seva estabilitat i controlen la seva evolució. Per a això, es caracteritzaran 1) la morfologia i tectònica de les muntanyes, 2) l'estratigrafia i sedimentologia del seu recobriment sedimentari i de les zones adjacents durant el Neògen-Quaternari i 3) s'establiran models geològics evolutius del mateix període geològic.

Els investigadors treballaran amb un conjunt de metodologies geofísiques, sísmiques i sedimentològiques: tècniques sísmiques de reflexió (perfils d'alta i molt alta resolució), batimetria multifeix, gravimetria, magnetometria, flux de calor, dragues d'arrossegaments, testimonis de sediment i models matemàtics. Totes les dades i resultats s'integraran en un sistema d'informació geogràfica (SIG).

Els resultats serviran per incrementar el coneixement geològic d'aquests marges continentals, i modelar els processos evolutius de les muntanyes, permetent aplicar les conclusions directament a actuacions de prevenció de riscos geològics i al disseny de plans de contingència. A més, al ser les muntanyes submarines zones d'alta productivitat biològica que alberguen interessants recursos vius i/o habitats d'especial vulnerabilitat, les conclusions del projecte seran peça bàsica en qualsevol valoració d’ecosistemes, sigui per les conseqüències de l'activitat pesquera, sigui per al reconeixement i definició d'àrees marines protegides.

La interacció de les masses d'aigua amb el fons submarí genera trets erosius i deposicionals molt importants. A l'acumulació sedimentària generada pel corrent, se li crida contornites. Aquests dipòsits “contornítics” poden ser de grans dimensions (centenars de quilòmetres) i espessors sedimentaris (centenars de metres), i contenen un valuós registre de la formació i evolució dels nostres fons marins.

L'objectiu principal del projecte CONTOURIBER és l'estudi de l'efecte generat per les masses d'aigua mediterrànies al voltant d'Iberia, la seva evolució i implicació ambiental. Després de la sortida a l'Oceà Atlàntic a través de l'Estret de Gibraltar, aquestes masses d'aigua realitzen un llarg recorregut en fluir cap al nord (fins al Mar de Noruega), oest i sud (fins a les illes Canàries).

L'estudi de dades ja existents així com els obtinguts en dues campanya oceanogràfiques pretenen aconseguir els següents objectius: 1. caracteritzar les estructures geològiques del marge continental i com influeixen (i han influït en el passat) en la circulació de les masses d'aigua. 2. cartografiar, alguns per primera vegada, i determinar com es construeixen els dipòsits contornítics generats per la influència d'aquestes masses d'aigua. 3. determinar la seva evolució en cadascuna de les zones per reconstruir les variacions climàtiques i del nivell del mar i com aquestes influeixen en la circulació marina, passada i present. 4. valorar les possibles implicacions de les masses d'aigua sobre els fons marins, tant en la presència de recursos minerals, com sobre el desenvolupament de geohabitats específics.

El projecte CONTOURIBER és un projecte multidisciplinari, que aborda objectius científics nous en àrees poc conegudes. Les activitats plantejades es troben en el marc del programa internacional Integrated Ocean Drilling Program (IODP) per realitzar sondejos profunds en el Golf de Cadis i oest de Portugal. El projecte CONTOURIBER involucra a un total de 40 investigadors de diferents grups nacionals i internacionals i d'empreses.

El projecte COSTEM estudia els processos actuals que controlen la dinàmica sedimentària a la plataforma externa, a les capçaleres de canyons submarins i al talús superior del marge continental de l’Ebre i del Golf de València. L’objectiu principal de l’estudi és ampliar el coneixement dels mecanismes actuals de transport de sediment des de la plataforma cap al talús, i determinar el paper que exerceixen en aquest sistema els episodis energètics com les fortes tempestes o la presencia d’ones internes.

Per dur a terme aquest objectiu, els investigadors pretenen registrar en diverses campanyes oceanogràfiques a bord del vaixell oceanogràfic García de Cid unes sèrie de dades: series temporals dels corrents, dades de concentracions de sediment en suspensió i fluxos de partícules (tant verticals com horitzontals) mitjançant el fondeig d’un trípode oceanogràfic instrumentat i varis ancoratges equipats amb correntímetres i trampes de sediment.

A més a més, es realitzaran periòdicament perfils hidrogràfics per a la identificació de capes nefeloids (capes d’alt contingut de matèria en suspensió), mostreigs de sediments superficials, perfils de sísmica d'alta resolució, mosaics de batimetría amb la sonda multifeix del vaixell i el fondeig de ancoratges dedicat a la mesura d’ones internes.

Amb els científics de l’ICM, també estaran una investigadors de la Universitat de Gent, que aporten el seu equip de sísmica.

El projecte SAGASbis es proposa estudiar, mitjançant una aproximació multidisciplinària geològica i geofísica, l'evolució recent del marge espanyol i de les conques del Mar d’Alborán, amb l'objectiu de 1) comprendre millor la dinàmica dels processos externs responsables de la morfologia i sedimentació dels marges continentals Sud-Ibèrics 2) analitzar la interrelació entre processos profunds i superficials 3) determinar l'arquitectura estratigràfica en alguns segments del marge i en conques adjacents i 4) caracteritzar les morfologies submarines i la paleosismicitat, prestant especial atenció als sistemes turbidítics i d'inestabilitat sedimentària plio-quaternaris.

La zona d'estudi es troba en una regió en la qual es produeixen considerables terratrèmols i lliscaments submarins, per la qual cosa aquest projecte és de gran interès de cara a dissenyar actuacions preventives i plans de contingència per a riscos geològics i mediambientals. Al mateix temps, l'exploració d'aquesta zona servirà per detectar la presència d'hidrocarburs.

Aquest projecte ha realitzat una campanya geològica dirigida a l'adquisició de dades acústiques i sísmiques del fons marí i a la recollida de testimonis de sediment. L'expedició es va dur a terme al juny del 2010 a bord del vaixell oceanogràfic “Sarmiento de Gamboa”. En aquesta expedició van participar vuit institucions nacionals i internacionals: l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC); l’Institut Geològic i Miner d'Espanya de Madrid (IGME); la Escola Politècnica de Zamora i Universitat de Salamanca (EPZ); l’Universitat de Cadis (UCA); l’Universitat Pierre et Marie Curie de Paris (UPM); l’Universitat de Cambridge (UC); l’Empresa de geologia d'exploració, síntesi i geociències aplicades al subsòl (GESSAL-GAS).

El projecte Hermione-GEO estudia els processos de dinàmica de sediments als canons submarins de Cap de Creus i Palamós (Fonera) per determinar els mecanismes de transport de sediments a traves del marge continental i diferenciar els processos antropogènics (com per exemple aquells induïts per a la pesca d'arrossegament) dels processos naturals (és a dir, les tempestes i el vessament d'aigua més densa des de la plataforma).

Un dels principals objectius del projecte serà avaluar com els processos de sedimentació poden afectar (positivament o negativament) els ecosistemes marins, i en particular les comunitats bentòniques (que s’estudien dins del projecte Hermione-BIO) i les espècies de megafauna (que s’estudien dins del projecte Hermione RE).

Per dur a terme aquesta tasca, durant campanyes oceanogràfiques en la zona es desplegaran dins dels canons diversos instruments equipats amb mesuradors de corrent amb sensors de terbolesa, temperatura, conductivitat i pressió, juntament amb trampes de sediments. A més a més, s'estudiarà el contingut de mercuri a les partícules en suspensió, als sediments de la superfície, i a les mostres recollides amb les trampes de sediments, per avaluar l'impacte antropogènic (és a dir, la contaminació) associat al transport de sediments des de la zona de la plataforma fins al canó submarí.

Les plataformes de gel antàrtiques han demostrat ser indicadors d'un canvi climàtic regional ja que la seva desintegració ha coincidit amb una tendència d'escalfament constant en la temperatura mitjana de l'aire. Des de 1995, les seccions A i B de la plataforma de gel Larsen en la costa oriental de la Península Antàrtica han sofert col•lapses i desintegracions relativament ràpides (>3000 km2 en 33 dies), descobrint milers de quilòmetres quadrats de plataforma continental. Des de llavors, poques expedicions han investigat l'àrea i explorat aquest ecosistema recentment accessible.

Amb el projecte CLIMANT volem determinar les característiques ambientals actuals de l'àrea antigament coberta per les plataformes Larsen A i B i identificar la seva relació amb els organismes i el “nou” ecosistema en desenvolupament. Per aconseguir els nostres objectius proposem realitzar una anàlisi multidisciplinària basada en l'estudi dels organismes pelàgics i bentònics a l'àrea recentment oberta a l'exploració.
L'estudi es complementarà amb una comparació entre aquest “nou” ambient i la situació en la plataforma al sud-est del Mar de Weddell, on les típiques condicions d'alta latitud antàrtica acullen una de les biomasses bentòniques més grans de la plataforma continental antàrtica, constituïdes per comunitats amb alta diversitat i estructures espacials complexes. A més, el projecte investigarà la destinació de les comunitats bentòniques de plataforma després de llargs períodes glacials, el qual és un tema escassament estudiat en l’Antàrtida.

Amb el projecte s’espera generar un avanç clar en el coneixement sobre com els ecosistemes antàrtics poden canviar sota la pressió climàtica i sobre l'origen i evolució dels ecosistemes de plataforma continental. Aquesta informació és particularment interessant en un moment en què els recents canvis climàtics en la Península Antàrtica encara presenten un estadi de desenvolupament primerenc i l'amenaça sobre els ecosistemes sota plataformes de gel va creixent.

Aquest projecte es proposa estudiar, mitjançant una aproximació multidisciplinar geològica i geofisica, l'estructura actual i l'evolució recent del sístema de l'arc de Gibraltar (sag), que inclou les conques i marges del mar de Alborán i algerià-balear i el seu entorn, el orògen bético-rifenyo i el prisma de acreción del golf de Cádiz. L'objectiu és arribar a comprendre millor la dinàmica dels processos interns que afecten la litosfera i l'escorça terrestre, la dinàmica dels processos externs responsables de la morfologia, sedimentació i geoambient, i la interrelació entre processos profunds i superficials. Els objectius específics es refereixen a processos i mecanismes que ocorren a diferents escales, i per tant precisen d'enfocs, activitats i mètodes complementaris. El projecte incrementaria la infraestructura geològica i geofísisca en el Mediterrani espanyol i és d'interès per permetre actuacions dirigides a prevenir i dissenyar plans de contingència de riscos geològics i mediambientals en una regió en la qual es produïxen considerables terratrèmols i lliscaments submarins.